Per contribuir a l’assoliment de les competències clau, el currículum de l’educació secundària obligatòria recull el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades per àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Les competències bàsiques esdevenen objectius d’aprenentatge de final d’etapa.
Agrupades en dimensions Graduades en 3 nivells d’assoliment al final de l’etapa Associades als Continguts Clau Amb orientacions per l’avaluació al final de l’etapa, agrupades per dimensions Continguts seqüenciats per cursos Agrupats en dimensions Relacionats amb els Continguts Clau Amb criteris d’avaluació per cursos, agrupats per dimensions d ’ e t a p a P e r c u r s o s
curriculars associats a les matèries Social Artístic Àmbits i competències transversals a tot l’aprenentatge Llengua catalana i literatura Llengua castellana i literatura Aranès Llengües estrangeres Llatí Matemàtiques CN: Física i química CN: Biologia i geologia Ciències aplicades Tecnologia TIC (informàtica) Cultura científica CS: Geografia i història Cultura clàssica Economia Emprenedoria Música Educació visual i plàstica Arts escèniques i dansa Cultura i valors ètics Filosofia Religió Educació física Lingüístic Matemàtic Cientifico- tecnològic
d’assoliment de les competències. Estan per cursos. CONTINGUTS Són conceptes, procediments i actituds que combinades i contextualitzades convenientment duran els aprenents a l’assoliment de les competències. Estan dividides en dimensions. Es llisten per cursos.
parteixi de continguts concrets. Caldrà pensar en situacions reals que necessiten una resposta. Susanna Arànega, La programació en el nou currículum. Rosa Sensat, 2008.
a què? Competències Què necessiten per aprendre-ho? Continguts Com ho aprendran? Activitats d’aprenentatge / metodologia Com sabrem que ho han aprés? Criteris d’avaluació Què mirarem per comprobar que ho han aprés? Indicadors d’avaluació Quin nivell de competència has assolit? Qualificació
el procés FORMATIVA les decisions les pren fonamentalment el professor FORMADORA les decisions les pren fonamentalme nt l’alumne (Auto i coavaluació) QUALIFICADORA les decisions comporten diferenciar graus d’aprenentatge i orientar En qualsevol activitat plantejada als alumnes se’ls avalua per regular el procés. 2 En moments puntuals se’ls qualifica.
• Analitzar la informació recollida i emetre un judici • Prendre decisions d’acord amb el judici emès De tipus social: classificar, seleccionar, Orientar QUALIFICACIÓ ACREDITACIÓ De tipus pedagògic: regular el procés d’ensenyament i aprenentatge FORMATIVA-FORMADORA
(qualificacions) □ Els resultats s’expressen en: – no assoliment (NA), – assoliment satisfactori (AS), – assoliment notable (AN) i – assoliment excel·lent (AE). □ Es preveu equivalència numèrica □ Comentaris qualitatius als butlletins de notes fent referència a les dimensions, competències o criteris d’avaluació. □ Coherència amb el model de primària.
Formulació de bones preguntes (no reproductives, donen pistes, context) □ Ús de l’error com element intrínsec de l’aprenentatge □ Retroalimentació efectiva Ajuden a l’alumnat a ser conscient del seu procés aprenentatge. ESTRATÈGIES IMPRESCINDIBLES DE L’AVALUACIÓ FORMATIVA
coordinadament A l’aula □ Compartir criteris d’avaluació amb els alumnes. □ Aprenentatge cooperatiu, auto i coavaluacions, compartir resultats, retroalimentació efectiva.
en la distribució dels continguts i les competències. □ Consens en la priorització de les competències dels àmbits i les transversals. Equips docents □ Coherència global dels continguts, programació, metodologies, criteris i instruments d’avaluació. □ Òrgan col·legiat en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin. TREBALL EN EQUIP PER DONAR COHERÈNCIA AL LLARG DE L’ETAPA
activitats que han de fer. Visualitzen el que han d’aprendre. 2. L’alumnat sap com anticipar i planificar les accions que ells han de fer per a resoldre la tasca amb èxit. 3. L’alumnat identifica els criteris d’avaluació i, per tant, poden decidir si una tasca es dur a terme de manera efectiva.
ben fet si... 1. Escollir un títol per a l’informe 1.1 està d'acord amb l'experiència 1.2 resumeix l'objectiu principal 1.3 és suggeridor 2. Identificar l'objectiu principal 2.1 està d'acord amb les finalitats del treball realitzat 2.2 comença amb un verb 3. Plantejar la hipòtesi 3.1 s'indiquen les variables dependent i independent 3.2 s'indiquen les variables que es controlen 3.3 es redacten utilitzant la forma: "Si ........................., aleshores ................. 4. Indicar els materials i instruments utilitzats en l'experimentació 4.1 s'anoten tots 4.2 són anomenats correctament 5. … 5.1 … Base d’orientació Criteris de resultats
i social (annex 11 decret 185/2015) 4 dimensions: 1) Instruments i aplicacions 2) Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge 3) Comunicació interpersonal i col·laboració 4) Ciutadania, hàbits, civisme i identitat digital. 11 competències amb nivells de gradació. 3 dimensions: 1) Autoconeixement 2) Aprendre a aprendre 3) Participació 4 competències sense nivells de gradacions. AVALUACIÓ COL·LEGIADA DE L’EQUIP DOCENT AL FINAL DE CADA CURS
de l’àmbit digital (28) ▪ dona orientacions per a l’avaluació per dimensions però no s’estableixen criteris ▪ determina que l’àmbit digital forma part de l’avaluació del Treball de síntesi (art. 14) i del Projecte de recerca (art. 15)
Comprendre RELLEVÀNCIA Sentit, ús Transferència Canvi metodològic Alumnes “competents “ en coneixements per resoldre qüestions acadèmiques (ESTRUCTURA SEMÀNTICA ACADÈMICA) Alumnes competents en coneixements i HABILITATS per resoldre qüestions QUOTIDIANES, incloses les acadèmiques (ESTRUCTURA SEMÀNTICA EXPERIENCIAL) 1. Partir de les experiències prèvies de l’alumnat. Contextualitzar els continguts i bastir-los de rellevància (motivació intrínseca) 1. Formats d’aprenentatge interactius per implementar les prestacions de l’avaluació formativa: regular, autoregular i reflexionar sobre QUÈ, COM I PER A QUÈ S’APRÈN
punt Aprenentatges previs Elaboració de la rúbrica Bases d’orientació Procés d’aprenentatge Proves/exàmens/qüestionaris Carpeta d’aprenentatge Repte/pregunta Reflexió del procés/participació: rúbrica Exposició / Difusió Prova inferencial Coavaluació - autoavaluació Activitats d’aprenentatge Assegurar la comprensió de la proposta i del repte Activitats de contextualització i preparació al treball en equip FASE AUTONOMIA FASE COOPERACIÓ
La integració de coneixements Significatius i permanents Contextos reals Transferibles a altres contextos Connexions i continguts clau Productius Aplicació a la resolució de problemes
L’aprenentatge s’identifica amb el domini d’un determinat contingut. - L’aprenentatge s’orienta cap a la manera en què el coneixement es posa en acció. Exemple: 1. Enumera les causes de la Revolució Industrial 2. Explica les característiques de la societat de la Revolució Industrial 3. Conseqüències de la Revolució Industrial Exemple: i ho expliques a un amic ... Entra a Internet per a investigar per què la Revolució Industrial va canviar la forma de viure de la gent. L’ALUMNAT DEMOSTRA QUE RETÉ UNS CONEIXEMENTS. L’ALUMNAT DEMOSTRA QUE SAP POSAR EN PRÀCTICA UNS CONEIXEMENTS.
lemiorhan
lauravandoore
samlambert
tammyeverts
letsgokoyo
madoxten
soudai
marktimemedia
bkeepers
uxyall
minecr
eileencodes
