Tècniques d'estudi

Transcript

1. Tècniques d’estudi Llibret de l’estudiant Nom alumne:
2. Índex de continguts Motivació 01 Shining Gradient Style Planificació i organització 02 Lectura 03 Tècniques de síntesi 05 Subratllat 04 Preparació prèvia Tècniques d’estudi
3. SESSIÓ 1
4. Motivació ❖ PER QUÈ ESTUDIES? Assenyala amb una creu les frases amb les quals t’identifiques: Estudio per les següents raons: □ Perquè m’agrada. □ Perquè m’obliguen els meus pares. □ Per treure bones notes. □ Perquè no vull que em posin a treballar. □ Perquè si no m’avorriria. □ Perquè vull aconseguir qualsevol professió en què pugui guanya diners. □ Perquè la societat necessita persones ben formades. □ Perquè vull aconseguir una professió que és ........................... que ja tinc decidida i que m’apassiona. □ Perquè els meus pares em diuen que és el millor pel meu futur. □ Perquè saber moltes coses és reconegut i admirat pels altres. Ara ordena-les de més important a menys important: ❖ Tot aprenentatge escolar requereix de tres condicions bàsiques: - Tenir qualitats personals (PODER). - Estar motivat o tenir desig per aprendre (VOLER). - Dominar les tècniques i estratègies per a l’estudi (SABER) Hi ha una interrelació entre les tres condicions anteriors. En la mesura en què hi hagi dèficits en alguna d’elles es poden compensar amb les altres. Reflexiona sobre quin és el teu nivell de cada condició, on tens dèficits i com els compenses: Qualitats personals: Motivació: Tècniques estudi: https://www.youtube.com/watch?v=ZGJizJsSF8A
5. Les frases V ? F 1. Em costa donar la meva opinió davant els companys/es de la classe 2. Els que em coneixen saben que no sóc un bon/a estudiant. 3. Els que més m’estimen no estan satisfets de la meva dedicació als 4. Crec que el meu nivell de formació és inferior a la majoria dels meus 5. Jo sé que encara que m’esforci no entendré moltes de les coses que 6. Estudiar m’és molt pesat. 7.Tinclaimpressiódequèencaraqueemdediquimolta estudiar,aprendriapoc. 8. Tinc poques aspiracions professionals 9. Fracasso en els estudis encara que tingui bons professors/es. 10.M’agradaria tenir una professió en la qual no hagués d’estudiar mai. 11.Assistir a les classes em porta mals records. 12.No m’agrada que el professor ens demani opinió de com volem les 13.M’agrada passar desapercebut/da a les classes. 14.Tinc pocs èxits a les classes 15. En els treballs en grup, normalment estic callat/da o parlo d’altres 16.Rarament puc dir que gaudeixo de les classes 17.Quan em perdo en les explicacions del professor/a no m’esforço en 18.Sempre que els treballs o els exàmens em surten bé és per sort.. 19.Em costa molt interrompre al professor/a quan no entenc el que 20.Amb freqüència a les classes estic pensant en altres coses. 21.Com sempre crec que aquest curs aprendré poques coses. 22.No tinc prestigi com a estudiant. 23.Trobo fàcil contestar a aquest qüestionari. 24.Resulta senzill ser sincer/a en aquest qüestionari 25.Crec que he sabut contestar bé a aquest qüestionari. Qüestionari d’avaluació de la motivació acadèmica Contesta amb una X segons et defineixi cadascuna d’elles: verdader (V), dubtós (?)o fals (F).
6. Aplica la següent puntuació a cada ítem: •Creu a la casella esquerra: 0 punts •Creu a la casella central: 1 punt •Creu a la casella dreta: 2 punts Suma total de punts: Nivell de motivació: •Motivació alta: entre 29 i 50 punts •Motivació mitjana: entre 14 i 29 punts •Motivació baixa: menys de 14 punts El teu nivell de motivació és: Reflexiona sobre el resultat: Podries fer alguna cosa per millorar la teva motivació? Què podries fer?
7. Per què serveixen les tècniques d’estudi? Per aprendre de forma més ràpida i sense perdre temps Per organitzar les sessions d’estudi Per planificar el temps d’estudi PER TENIR ÈXIT EN ELS ESTUDIS
8. Organització setmanal Els deures s’han de fer el mateix dia que te’ls posen (sempre que sigui possible), perquè recordes millor el temari treballat a classe. El cap de setmana ha de servir per fer TOTS els deures de la setmana vinent, perquè després, durant la setmana te’n posen més i han de tenir temps de fer-los i d’estudiar pels exàmens. Organització de les sessions d’estudi Segon el tipus de tasca a fer, ens organitzarem de la següent manera: PRIMER: Fer els DEURES que ens hagin posat aquell dia (ens és igual per quin siguin). SEGON AVANÇAR treballs o REPASSAR apunts (completar, passar a net, etc). TERCER: ESTUDIAR per exàmens Organització de les feines No treballar ni estudiar dues matèries semblants seguides Primer hem de seleccionat la dificultats, caldrà fer les feines amb aquest ordre: DIFICULTAT MITJA – DIFÍCIL – FÀCIL Planificació
9. Elaboració horari d’estudi Per tenir èxit en els estudis no es pot deixar la memorització per l’últim dia, s’ha de treballar a diari i s’ha de compaginar l’estudi amb la resta d’activitats que es fan. Per això és interessant i necessari fer un horari on planificar les hores dedicades a l’estudi tenint en compte els deures i els exàmens i les activitats extraescolars o aquelles activiats extres que ens trauran temps d’’estudi com per exemple metges, activitats socials, etc.. Per fer aquesta planificació el primer que s’ha de fer és escollir una llegenda de colors. Per exemple: - Vermell per exàmens - Blau per metges - Verd per festes d’aniversari o actes socials - Taronja per treballs - Groc per llibres - Etc... Cada vegada que a l’escola o institut ens posin alguna tasca a mig o llarg termini o bé ens aparegui alguna activitat personal o social a tenir en compte, l’escriurem en el nostre planificador.
10. Horari Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres A continuació elabora el teu propi horari d’estudi
11. SESSIÓ 2
12. Objectius Coneixement ràpid del tema Esquema general del text Començar l’estudiar Facilita la lectura comprensiva Mètode Per fer una prelectura eficaç: • Llegir titols i subtitols • Fixar-se en les paraules en negreta o cursiva • Observar gràfics, quadres, il·lustracions, etc. Prelectura Lectura comprensiva Objectius Extreure idees principals i secundàries Veure les connexions entre idees Mètode Per fer una lectura comprensiva eficaç: • Buscar les paraules que no entenguem • Utilitzar notes al marge Les NOTES AL MARGE consisteixen en apuntar al costat de cada paràraf idees principals, connexions entre parts del text, aclariments, dubtes, etc. Complementen a la lectura i al subratllat
13. Exercicis Quina és la idea principal del següents textos? I les secundàries? M’he fixat, a la platja, en la gent que llegeix: gairebé ningú el diari; unes quantes dones ja entrades en anys i carns, revistes d’aquestes que situen el cor més avall del melic; algun jove (més noies que nois), llibres, i un parell d’homes cap a la trentena que fins en eslip van vestits d’executiu, llibres de butxaca que són, evidentment, novel.les policíaques. Potser, en total, un de cada cent, a la platja, ha portat lletra impresa. Idea principal: Idees secundàries: Per Internet es poden fer moltes coses, manar i rebre missatges, conversar, comprar i vendre, rebre i donar classes, fer experiments a distància, escoltar música i veure vídeos, viatjar i visitar museus, estudiar, guanyar diners i amics, perdre el temps o divertir-se. La llista és interminable i sona més aviat a un catàleg fantàstic. A més, té la virtut d' expandir-se explosivament al ritme de les iniciatives més variades, individuals, comercials, polítiques, religioses, culturals i científiques. Internet ha creat com per art de màgia un mitjà de comunicació que ningú va poder preveure fa tot just una dècada i que avui ningú controla. No té propietari, és, en cert sentit, de tots i de ningú. No hi va haver jamàs en la història de les comunicacions quelcom semblant a Internet. Viu del personal de cadascun de nosaltres Idea principal: Idees secundàries
14. . simplement prescindint-ne i ha tendit a una unificació d’estil, que prolifera en totes les ciutats del món, i els lleva el caràcter que les distingien o singularitzaven. Avui no hi ha cap diferència entre el down town de Sidney i certs barris del Districte Federal de Mèxic, com tampoc amb alguns sectors de la Diagonal barcelonina. Sembla, sovint, que la despersonalització sigui la tònica preferent de l’arquitectura ciutadana dels nostres temps. Potser en això mateix dels nostres temps hi ha la clau i la rèplica i fa sobrera la nostra arrencada nostàlgica. Avel·lí Artís-Gener Idea principal: Idees secundàries: Han sentit parlar alguna vegada de la pluja de granotes? El fenomen que la provoca és el pas d’un petit tornado o un remolí per una bassa o estany amb granotes. Aquests amfibis són aspirats per la mànega —que també se l’anomena així— i poden caure a centenars de metres de distància o, fins i tot, a uns quants quilòmetres. És estrany que hi hagi algun any en què no s’observi alguna mànega a les costes catalanes. Però, per sort, és molt més difícil que el fenomen es formi terra endins. Tot i així, tenim proves d’alguns tornados devastadors que van afectar per exemple la Conca de Barberà i l’Alt Empordà. Una granja de porcs molt gran va desaparèixer i un pal de telèfons es va encastar a terra en forma de tirabuixó. Alfred Rodríguez Picó Idea principal: Idees secundàries:
15. Els Kayak són habitants de les illes de Borneo. Els joves Kayak viuen preferentment angoixats, doncs per poder ser acceptats per la dona que han triat per esposa, han de matar almenys un home, tallar-li el cap i presentar-la a la comunitat, i per suposat a la pretesa. Quants més caps humans hagi caçat l'home tindrà un millor prestigi, ja que entre ells la caça de caps i la virilitat van juntes. Així doncs, és molt perillós per a una dona Kayak casar-se amb un home que no posseeixi almenys un "cap-trofeu", ja que si ella surt embarassada serà castigada com a adúltera, atès que se suposa que un home sense "cap-trofeu" no és capaç de ser pare. Moltes comunitats de "primitius contemporanis" "cacen" homes per aconseguir els seus caps i conservar-les com a trofeu, en virtut de la creença que això els dona algun poder especial. Entre els Marindanin de Nova Guinea, per exemple, se'n va a la caça de caps amb la finalitat d'apoderar-se dels noms dels ducs d'aquestes per posar-los als nadons, perquè entre ells hi ha "pocs noms" i el poder tenir-ne un és molt important. Els papús en canvi, cacen caps humans perquè estan convençuts que hi ha una força especial que permet el creixement de les plantes i el millorament dels cultius Idea principal: Idees secundàries:
16. Objectius • Analitzar i comprendre un text • Destacar les idees i les dades més importants • Veure d’un sol cop d’ull les idees i el seu ordre • Preparar l’esquema i el resum Avantatges • Capacitat d’anàlisi i observació • Comprensió i estructuració d’idees • Jerarquizació i connexió d’idees • Estalvia temps d’estudi • Dona una visió global i senzilla del text Subratllat Què subratllar • Idees principals: Donen coherència i continuïtat a la idea central del text D'elles depenen les idees secundàries. Idees secundàries. • Paraules tècniques o específiques del tema. • Dades rellevants per a comprensió. Com subratllar ▪ Sempre després de la lectura comprensiva ▪ Millor amb llapis que amb bolígraf o rotulador ▪ Utilitzar colors i/o diferents tipus de traç. ▪ Paraules clau, idees principals i secundàries i detalls d'interès ▪ Es poden utilitzar signes, fletxes o símbols. ▪ Quan per la seva importància calgui subratllar diverses línies seguides, millor situar-les entre parèntesi.
17. Exemples Exercicis Subratlla els textos següents: Ahir vaig veure com Fede demanava un bolígraf blau a un company de classe, ja que al seu se li havia acabat la tinta. El seu amic, com que tenia dos, va deixar-li aquell que no emprava. Havia passat un minut, i un altre al·lot va demanar a en Fede un retolador. En Fede es va negar a deixar-li. Jo, com ho vaig veure tot, vaig renyar a en Fede. De seguida, va deixar el retolador al nin que l’hi havia demanat, però si no hagués estat per la meva intervenció, no li hauria prestat. No hem de pretendre que els altres facin per nosaltres, allò que nosaltres no fèiem per ells. CODI DE COLORS Paraules o dates clau Idees principals Idees secundaries ❑Com subratllar https://www.youtube.com/watch?v=9ooyoC28TUo&feature=emb_title ❑Tècnica del subratllat https://www.youtube.com/watch?v=8jn5Oe68kyk&feature=emb_title
18. - EL CALENDARI EGIPCI El calendari de l'any de 365 dies és una invenció dels egipcis. La raó de controlar el temps estava motivada pels cicles de les collites, que depenien de les crescudes del riu. El dia que Sirius apareixia en la constel·lació del Ca Major, era el dia de l'Any Nou. Solia ser el 18 de juliol. A partir d'aquest dia comptaven 365 dies fins a la nova aparició de l'astre a l'any següent, si bé cada quatre anys es produïa un error d'un dia de més. L'aparició de l'estrella Sirius indicava que anaven a començar les inundacions ... ". (De la Prehistòria a les primeres civilitzacions. Edit. Asuri-Santillana). - ELS REIS CATÒLICS. Quan, d'amagat del rei Enric IV de Castella, Ferran i Isabel es van casar a Valladolid, pel mes d'octubre de 1469, van iniciar una aventura política molt important per al futur dels regnes d'Aragó i Castella. Eren molt joves: ell, que era fill del rei d'Aragó, tenia tot just disset anys i ella, que era germana del rei de Castella, divuit. Eren, a més, parents, tots dos pertanyien a la família dels Trastàmara. Per què es van casar en secret? Perquè el rei Enric IV no desitjava aquest matrimoni. A Castella les coses estaven molt complicades. El rei Enric era un personatge feble, no va tenir mai prou força per imposar-se a l'alta noblesa. Un any abans va arribar fins i tot a acceptar la seva germana Isabel com hereva del tron, perjudicant els drets de la seva filla, anomenada "la Beltraneja". Aquest matrimoni, doncs, amb l'hereu de la Corona d'Aragó donava més força a les pretensions d'Isabel. I les coses es van precipitar seguida. Quan Enric IV va morir va reconèixer a Joana com a filla legítima i hereva del tron. Isabel, que residia a Segòvia, es va proclamar reina quan va tenir notícies de la mort del seu germà. Els nobles es van dividir en dos bàndols: era la guerra civil [...]
19. SESSIÓ 3
20. Esquema Objectius Avantatges Característiques ▪ Organitzar les idees de forma sintetitzada, breu, clara i completa ▪ Jerarquitzar les idees (principals i secundàries i les relacions entre elles) • Dona una visió de conjunt del tema a estudiar • És un exercici de síntesi que afavoreix la memorització • Ajuda al repassar ▪ Brevetat (nomes l’important) ▪ Bona estructura (Bona relació entre les parts) ▪ Presentació neta i clara • Anar encapçalat pel títol del text al qual correspongui (tema o apartat) • Contenir tota la informació important. • Elaborar-se amb frases concretes i curtes emprant les paraules claus del tema que anem a estudiar. • En un "cop de vista", s'han de poder llegir totes les idees i veure la seva estructura. • Realitzar-se en un únic foli. • Poden arxivar-se per després repassar Com ha de ser un esquema
21. Com fer un esquema ▪ Abans de començar hem d'haver subratllat el tema que anem a estudiar. ▪ Triar el tipus d' esquema que anem a utilitzar. ▪ Com ja he esmentat, economia de termes. Frases curtes, molt concises i paraules clau ▪ Presentació destacada de les idees principals. ▪ Ordre jeràrquic en la presentació d' aquestes idees. Exemples
22. EXEMPLE ESQUEMA 1 El sistema nerviós central En el sistema nerviós central es troben els principals centres nerviosos, és a dir, els màxims responsables de l’anàlisi de la informació i la presa de decisions. Aquests centres nerviosos són l’encèfal i la medul·la espinal. L’encèfal es troba situat a l’interior de la cavitat cranial i és integrat pel cervell, el cerebel i el tronc de l’encèfal. El cervell és l’òrgan més important del sistema nerviós. S’hi analitza pràcticament tota la informació que rep l’organisme. A més, s’hi processa la resposta que es considera més convenient. En l’ésser humà aquest òrgan constitueix la base del pensament i del llenguatge. El cerebel principalment coordina els moviments que permeten el manteniment de l’equilibri del cos. El tronc de l’encèfal té com a tasca fonamental controlar les funcions fisiològiques com la respiració o el batec del cor. La medul·la espinal és com una mena de filament localitzat a l’interior de la columna vertebral que uneix l’encèfal amb la resta del cos. Constitueix una espècie de canal pel qual puja la informació provinent dels sentits fins a l’encèfal o, a l’inrevés, pel qual es distribueix la resposta als estímuls sense que hi intervingui el cervell. Es tracta dels actes reflexos o involuntaris. Quan es capta un estímul que requereix una resposta extraordinàriament ràpida, la informació no es transmet fins al cervell, sinó que la medul·la hi reacciona automàticament. Això és el que passa, per exemple, quan enretirem d’una manera ràpida i involuntària la mà d’un objecte que crema. És la resposta immediata de la medul·la davant del dolor
23. Els mamífers són el grup de vertebrats de major variabilitat i adaptabilitat als diferents mitjans en els quals es pot desenvolupar la vida. Les característiques d' aquest grup són: el cos cobert de pèl i l' alimentació de les seves cries,mitjançant les secrecions làcties de les glàndules mamàries de les femelles. Els mamífers es classifiquen en tres grups: Els monotremes, els marsupials i els placentaris. Els monotremes tenen característiques reptilianes. Els marsupials són vivípars. Els placentaris paren cries completament formades. Definició Característiques Classificació Els mamífers EXEMPLE ESQUEMA 2
24. ELS MAMÍFERS 1.1) Definició 1.1.1) Vertebrats 1.1.2) Gran variabilitat i adaptabilitat als mitjans de vida 1.2) Característiques 1.2.1) Coberts pèl 1.2.2) Alimentació cries: secrecions làcties 1.3) Classificació 1.3.1) Monotremes 1.3.1.1) Característiques reptilianes 1.3.2) Marsupials 1.3.2.2) Vivípars 1.3.3) Placentaris 1.3.3.1) Cries formada https://www.youtube.com/watch?v=e5mzii83rpU https://www.youtube.com/watch?v=aFfY274eK7w Com fer un esquema:
25. Exercicis “Un dels conceptes físics actualment més emprats és el d’energia. Els mitjans de comunicació tracten freqüentment temes que s’hi relacionen. Es parla del preu de l’energia, de les reserves energètiques de la humanitat, dels perills de l’energia nuclear o de la possibilitat d’utilitzar noves fonts d’energia. Des del punt de vista de la física, considerem que l’Univers és constituït per matèria i energia. Concebem la matèria com la substància de l’Univers i l’energia com allò que anima aquesta substància, és a dir, la que en provoca els canvis. Però el concepte de matèria ens resulta sens dubte molt més assequible que el d’energia. La matèria es pot veure i es pot tocar, mentre que l’energia és intangible. Per això, en l’accepció actual la paraula energia és relativament moderna en la ciència. Va ser Thomas Young, metge i físic de Milverton (Anglaterra), qui va proposar aquest terme el 1807. Malgrat això, nosaltres emprem la paraula energia amb absoluta naturalitat, com una cosa quotidiana. Això és degut al fet que el avenços de la tècnica ens han proporcionat molts aparells que ens obliguen a fer servir contínuament diferents fonts energètiques. Quan adquirim piles per a un radiocasset, omplim de gasolina el dipòsit d’un vehicle o paguem la factura de l’electricitat, no estem fent altra cosa que comprar energia.” Matèria i energia Després de llegir, subratllar i fer notes al ,marge fes l’esquema dels següents textos
26. ESQUEMA
27. GOVERNS A LA ROMA CLÀSSICA Rómulo, primer caudillo del poble romà, va ser elegit rei, instaurant la Monarquia com a forma de govern l'any 753 abans de Crist. En ella, el rei tenia la màxima autoritat i el màxim poder polític, judicial, militar i religiós. Durant la monarquia, el rei era elegit pels pares de les famílies més importants de les aldees principals, els quals, posteriorment, van donar origen al Senat . En aquesta etapa va tenir lloc la primera expansió de Roma, realitzada per un exèrcit que estava format pel poble romà. Compartir el poder va ser la nova forma de govern a causa de l'evolució gradual del poble romà, ja que els seus membres més destacats, els pares de les famílies importants, van a ser els que tinguin el poder, implantant la República a partir de l'any 509 abans de Crist. Durant la República, el poder total radicava al Senat, que estava format pels representants rics i nobles de les famílies romanes als quals es va anomenar patricis. En contra amb aquesta classe estaven els plebeus integrada per artesans, agricultors..., que havien arribat progressivament a Roma i que formaven la classe baixa i pobra. Aquests, després de moltes lluites, van aconseguir tenir un representant, anomenat Tribuno de la plebe, que transmetia les peticions dels plebeis a la classe dirigent. En aquesta etapa, l'exèrcit va ser el principal instrument del poder romà. El formaven legions compostes per ciutadans romans. La decadència de la República comença amb l'assassinat de Julio César (any 44 abans de Crist). Els anys següents a la seva mort es van caracteritzar per conflictes interns, descontent i lluites pel poder, fins que es consolida, definitivament, en la persona d' Octavio Augusto l' any 31 abans de Crist, instaurant-se l' Imperi com a nova forma de Govern. A partir d'ara, a Octavio, conflueixen el poder polític, el religiós i el diví i es limita el del Senat. L'exèrcit es professionalitza, sent la base fonamental de l'Imperi, que augmenta els seus territoris i adquireix el màxim esplendor polític, econòmic i religiós.
28. ESQUEMA
29. SESSIÓ 4
30. Resum Què és un resum Avantatges Exposició abreujada, precisa i ordenada d'un tema. lliçó o text,, considerant només les idees o els trets més importants i necessaris. Però aquestes idees han d'estar convenientment redactades i lligades entre si per nexes que reflecteixin adequadament les relacions de dependència o independència que s'estableixin entre elles. ▪ Motiva el procés lector. ▪ Ajuda a estructurar les idees. ▪ Afavoreix el procés de síntesi ▪ Facilita el repàs. Economitza el temps. ▪ Obliga a fer un esforç d'elaboració personal. ▪ Obliga a millorar la comprensió i expressió. ▪ Obliga a distingir allò fonamental d'allò accessori. ▪ Prelectura i lectura comprensiva del text ▪ Extreure la idea principal general i la de cada paràgraf. ▪ Treballeu sobre el text fent els subratllats, els encerclats i les fletxes convenients que destaquin com estan connectades les idees ▪ Fer l’esquema del text (podeu fer-ho damunt del text mateix. ▪ Redacteu els paràgrafs segons l’esquema previst mantenint la importància de cadascun i connectant-los lògicament. Cada paràgraf conté una idea principal. Cada paràgraf comença per la idea principal que desenvolupa. ▪ Redactar amb les nostres pròpies paraules Quan s’acabi el resum tornar a llegir per repassar ortografia, cohesió i coherència del text. Com fer un resum https://www.youtube.com/watch?v=gzFQ9f5Bdmg
31. Exercicis finals EL MÓN DELS DOFINS Els dofins són petits cetacis amb dents. Generalment el nom de dofí s’utilitza per als de musell llarg o bec. Són animals marins que viuen a les aigües temperades dels oceans Atlàntic i Pacífic generalment. El seu cos és aerodinàmic amb petites aletes. Són animalets que poden arribar a mesurar prop de quatre metres i poden arribar a pesar fins a 300 quilograms. Viuen en grups i es comuniquen a través de diferents xiulits. Uns a altres s’ajuden i tenen molta cura de les seues cries, les quals naixen davall l’aigua. La mare i altres adults les trauen cap a la superfície perquè puguin respirar. Estan proveïts de dents i poden tenir-ne entre 200 i 260. Són els animals més juganers que hi ha dins la mar i se’ls veu pegant bots i tombs a les ones de les mars. Els dofins acabats de nàixer s’alimenten de la llet materna. Com a dada curiosa, solen fer-ho davall l’aigua. Després s’alimenten de peixos, calamars i de mariscs, que sostenen amb les seues dents agudes. Per respirar necessiten ascendir a la superfície de la mar, agafant aire que els permetrà romandre submergits fins a 50 minuts o encara més. Durant la seua permanència dins l’aigua, els seus òrgans respiratoris romanen tancats, de manera que malgrat que abriguen la boca i puguin ingerir aliments, l’aigua no penetra en els seus bronquis. Aquests animalets estan en perill constant, ja que a molts els arriben a caçar quan pesquen la tonyina i no només se’n veu un per xarxa; hi ha vegades que hi ha de 10 a 12 dofins inclosos amb la tonyina. Però no només per això corren perill els dofins ja que també els arriben a utilitzar com experiments militars, principalment els alemanys, o si no els utilitzen per conèixer el funcionament del seu cervell o de les ones que transmeten pel seu sistema de comunicació. Altres més bé els utilitzen com a mitjà d’entreteniment en els parcs aquàtics. Posa en pràctica totes les tècniques treballades i fes esquema i resum del text Notes al marge
32. Hi ha diversos tipus d’espècies, entre les quals trobem: - El dofí comú: Habita a les mars càlides i temperades de tot el món, mesura uns dos metres i mig de longitud i té el bec d’uns quinze centímetres. - Els de morro de botella: Tenen una longitud de més de tres metres i mig, naden en bancs o grups per l’Atlàntic i el Pacífic. - Els del Ganges: Han perdut quasi l’ús dels seus ulls, probablement a causa de l’aigua térbola dels rius Ganges i Indo que és on viuen, així que utilitzen els llargs musells per cercar crustacis i peixos entre el fang. - Els dofins de bandera blanca: Viuen únicament al gran llac Tung-Ting a la Xina. Amb quasi dos metres i mig de llarg i un pes de prop de 120 quilograms i amb un color pàl·lid. Quasi cecs, utilitzen els seus llargs i sensitius becs per temptar el fons del llac a la recerca de peixos. - El dofí de Risso o Grampus: Mesura fins a quatre metres i mig. És animal de l’oceà i un dels més grossos. Té el cap redó, camús i no té bec.
33. ESQUEMA
34. RESUM
35. La Revolució Industrial. Des de mitjan segle XVIII i fins a 1914, es produeixen en el món occidental una sèrie de profundes transformacions econòmiques, socials i ideològiques. Aquests canvis conformar un complex fenomen que avui coneixem com a Revolució Industrial. La seva prolongació en el temps ha portat els historiadors a diferenciar en el seu desenvolupament dues etapes. La primera va fins a 1870, i es va distingir pel capitalisme industrial. La segona es va estendre des d'aquesta data fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, i es va diferenciar pel capitalisme financer. Des d'Anglaterra, país originari, la Revolució industrial es va estendre pel continent europeu, els Estats Units i el Japó, en un procés els límits cronològics són variables en els diferents països. La Revolució Industrial, com a procés de canvi, va tenir manifestacions molt diverses, entre les que van destacar les següents: - El triomf de la nova ciència. Amb elles es va produir un gir decisiu en i domini de l’home sobre la natura. Les dues conquestes bàsiques dels segles precedents, el naixement de la ciència experimental i dels mètodes de producció capitalistes, es conjugar per posar en moviment les forces que transformaran l'activitat econòmica. - La revolució demogràfica. Va suposar l'abandonament d'un model demogràfic tradicional caracteritzat per unes taxes de natalitat i de mortalitat elevades i per un ritme de creixement de la població influït per les intermitents catàstrofes naturals (Epidèmies, guerres, fams), i l'entrada en un altre model de natalitat i mortalitat moderades. La transició entre un model i un altre es va reflectir en un notable creixement de la població, provocat pel desfasament entre una acusada disminució de la mortalitat i una natalitat encara elevada. Posa en pràctica totes les tècniques treballades i fes esquema i resum del text Notes al marge
36. - La revolució agrícola. Encara preparada a principis del segle XVIII, es va desenvolupar àmpliament durant el segle XIX. L'augment dels rendiments agrícoles possibilitar l'acumulació d'excedents i la formació de capitals que seran invertits en la naixent indústria. Una vegada desenvolupada aquesta, va subministrar el modern utillatge que l' treball de camp va ser requerint. - La millora de les comunicacions i del sistema financer. En íntima vinculació amb els canvis enumerats va tenir lloc la modernització del transport i de les comunicacions. Tots dos van fer possible l'aparició d'un mercat d'àmbit mundial. Així mateix, les cada vegada majors necessitats de capital, provocaran l' creació de les adequades estructures creditícies, sorgint així les societats de capitals (que permeten canalitzar l'estalvi cap a la indústria) i el sistema de bancs públics (que garanteixen l'estabilitat monetària i faciliten les transaccions internacionals. - L'apogeu de la indústria. L'explotació de noves fonts d'energia-vapor, carbó, petroli i electricitat-, la major abundància de capital, les innovacions tècniques, i l'ocupació cada vegada més eficient dels factors de producció, propiciar el triomf de la indústria, que es va convertir en el sector medul·lar del desenvolupament contemporani. - L'expansió del capitalisme. El segle XIX, per sobre de tot, va estar associat a la consolidació del sistema capitalista. Sotmès a les lleis de concentració, el capitalisme va avançar cap a formes de monopoli, perseguint en primera instància el control del mercat mundial, però també el d'altres àmbits del poder, com el polític i el social. En definitiva, queda clar, que el que va caracteritzar a la Revolució Industrial, va ser el seu contingut global. Encara que aquí només enumerem els aspectes econòmics més destacats, aquells que van facilitar el trànsit des d'una societat agrària tradicional a una societat industrial, inaugurant així una nova era en la història de la Humanitat. Història: la societat actual. Editorial Algaida.
37. ESQUEMA
38. RESUM
39. Shining Gradient Style ❑ Habitos de ESTUDIO - YouTube ❑ Cómo subrayar un texto - YouTube ❑ Tècnica estudi subratllat ❑ ¿Cómo hacer esquemas?: técnica de estudio. - YouTube ❑ ¿Cómo hacer esquemas? - YouTube ❑ Cómo realizar un esquema – YouTube ❑ Cómo hacer resúmenes - YouTube Links