romà, va ser elegit rei, instaurant la Monarquia com a forma de govern l'any 753 abans de Crist. En ella, el rei tenia la màxima autoritat i el màxim poder polític, judicial, militar i religiós. Durant la monarquia, el rei era elegit pels pares de les famílies més importants de les aldees principals, els quals, posteriorment, van donar origen al Senat . En aquesta etapa va tenir lloc la primera expansió de Roma, realitzada per un exèrcit que estava format pel poble romà. Compartir el poder va ser la nova forma de govern a causa de l'evolució gradual del poble romà, ja que els seus membres més destacats, els pares de les famílies importants, van a ser els que tinguin el poder, implantant la República a partir de l'any 509 abans de Crist. Durant la República, el poder total radicava al Senat, que estava format pels representants rics i nobles de les famílies romanes als quals es va anomenar patricis. En contra amb aquesta classe estaven els plebeus integrada per artesans, agricultors..., que havien arribat progressivament a Roma i que formaven la classe baixa i pobra. Aquests, després de moltes lluites, van aconseguir tenir un representant, anomenat Tribuno de la plebe, que transmetia les peticions dels plebeis a la classe dirigent. En aquesta etapa, l'exèrcit va ser el principal instrument del poder romà. El formaven legions compostes per ciutadans romans. La decadència de la República comença amb l'assassinat de Julio César (any 44 abans de Crist). Els anys següents a la seva mort es van caracteritzar per conflictes interns, descontent i lluites pel poder, fins que es consolida, definitivament, en la persona d' Octavio Augusto l' any 31 abans de Crist, instaurant-se l' Imperi com a nova forma de Govern. A partir d'ara, a Octavio, conflueixen el poder polític, el religiós i el diví i es limita el del Senat. L'exèrcit es professionalitza, sent la base fonamental de l'Imperi, que augmenta els seus territoris i adquireix el màxim esplendor polític, econòmic i religiós.