també amb plàstic. • Sona quan el flautista bufa a través del bec i dirigeix l’aire cap al bisell i cap al tub de l’instrument on es fan les notes tapant i destapant els forats. • Hi ha diferents mides de flautes de bec. De la més greu a la més aguda s’anomenen: sopranino, soprano, contralt, tenor i baix. contralt soprano sopranino tenor baix
col·locar-la de través respecte del cos. • El bisell és el forat per on el flautista, amb l’ajuda dels llavis, bufa per produir el so. • El mecanisme de claus serveix per tapar i destapar els forats. Aquest mecanisme permet tapar més d’un forat alhora. • Si la flauta travessera és de metall, per què pertany a la família de vent fusta? Perquè antigament la flauta travessera era de fusta.
banús. • Sona quan el clarinetista bufa fent vibrar la llengüeta de canya contra el bec. Així, s’envien vibracions cap al tub de l’instrument on es fan les notes tapant i destapant els forats amb els dits o les claus. • Igual que la resta d’instruments de vent fusta, el pavelló en forma de campana li fa d’amplificador del so.
es deia Adolf Sax (1814-1894). • Si té el cos de llautó o de bronze, per què pertany a la família de vent fusta? Perquè té l’embocadura igual que la del clarinet. • Existeixen diferents mides de saxos. Tot i que la família sencera consta de fins a 12 tipus diferents, els més corrents són aquests: contralt soprano tenor baríton
fent vibrar les dues llengüetes de canya l’una contra l’altra. • Així envia vibracions cap al tub de l’instrument, on es fan les notes tapant i destapant els forats amb els dits o les claus.
que tot allargat és molt més alt que un jugador de bàsquet: fa una llargària de 2 metres i 70 centímetres. • El fet de tenir el tub tan llarg, permet obtenir sons molt greus. És considerat l’instrument més greu de la seva família. • Té l’embocadura igual que la de l’oboè, amb el tudell més llarg i les llengüetes o canyes una mica més amples i llargues.