Upgrade to Pro — share decks privately, control downloads, hide ads and more …

U4_B1_MaterialAlumnat_part1.pdf

 U4_B1_MaterialAlumnat_part1.pdf

Biologia 1

Dolores Bonilla Álvarez

February 14, 2015
Tweet

Other Decks in Education

Transcript

  1. Figura 1- L’Antonie van Leeuwenhoek. Desenvolupament del primer microscopi. Va

    publicar les seves observacions al microscopi. 2 Figura 2- Microscopi /lupa de l’Antonie van Leeuwenhoek. 270 x (augments). 2 Taula 1- Límit del poder de resolució de l’ull humà i de diversos instruments òptics 2 Taula 2- Unitats 3 Figura 3- Esquema dels pasos que es poden seguir per fer una preparació al microscopi òptic. Pàgina 63. 3 Figura 4- Formaldehid: CH2=O 4 Figura 5- 4 Figura 6- parafina 4 Figura 7- Microtom de mà per fer preparacions microscòpiques 4 Figura 8- pàgina 63. Dues preparacions diferents de cartílag de l’orella: tinció amb nitrat de plata (a) i tinció amb Mallory (constituïda per tres colorants) (b) 4 Detall de la figura 3 5 Figura 9- Preparació cel·lular, en què es pot veure un detall d’una neurona al microscopi òptic. Pàgina 64. 5 Figura 10- tetròxid d’osmi OsO4 5 Figura 11- Ultramicròtom 6 Figura 12- Esquema d’una reixeta de coure utilitzada en un microscopi electrònic de transmissió. Pàgina 64. 6 Figura 13. Preparació vista al microscopi electrònic de rastreig d’un estoma obert de fulla de favera. Pàgina 64. 7 Figura 14- pàgina 66. Microscopi binocular amb els principals components. 7 Figura 15- Microscopi óptic. A mesura que la tècnica ha avançat, s’han construït microscopis amb més augments i amb un poder de resolució més gran. No obstant això, hi ha un límit (els 2000 augments) a partir del qual la visió ja no millora. Pàgina 69. 8 Figura 16- Imatges amb el MER (microscopi electrònic de rastreig) 9 Figura 17- Imatges amb el MET (microscopi electrònic de transmissió). 9 Figura 18- Pàg. 69. b) Microscopi electrònic de transmisssió. c) Microscopi òptic de rastreig 10 de 1 10
  2. FIGURA 1- L’ANTONIE VAN LEEUWENHOEK. DESENVOLUPAMENT DEL PRIMER MICROSCOPI. VA

    PUBLICAR LES SEVES OBSERVACIONS AL MICROSCOPI. FIGURA 2- MICROSCOPI /LUPA DE L’ANTONIE VAN LEEUWENHOEK. 270 X (AUGMENTS). TAULA 1- LÍMIT DEL PODER DE RESOLUCIÓ DE L’ULL HUMÀ I DE DIVERSOS INSTRUMENTS ÒPTICS de 2 10 Història de la microscopia òptica Figura 1- L’Antonie van Leeuwenhoek. Desenvolupament del primer microscopi. Va publicar les seves observacions al microscopi. Microscopi Micro= petit escope = mirar Figura 2- Microscopi /lupa de l’Antonie van Leeuwenhoek. 270 x (augments). de 2 19 Figura 1- L’Antonie van Leeuwenhoek. Desenvolupament del primer microscopi. Va publicar les seves observacions al microscopi. Microscopi Micro= petit escope = mirar Figura 2- Microscopi /lupa de l’Antonie van Leeuwenhoek. 270 x (augments). de 2 19 Poder de resolució Veure separats dos punts que estan situats molt a la vora l’un de l’altre. El poder de resolució mesura el mínim de separació que ha d’existir entre dos objeces per poder ser vistos com a dos objectes diferents. Taula 1- Límit del poder de resolució de l’ull humà i de diversos instrumetns òptics. 1 angstrom = 1 x 10-10 m Instrument òptic Poder de resolució Poder de resolució en àngstroms Ull humà 0,2 mm 2.000.000 Å Microscopi òptic 0,25 µm 2.500 Å Microscopi electrònic de rastreig 5 - 10 nm 50 - 100 Å Microscopi electrònic de transmissió 0,5 nm 5 Å B1 1415 Unitat 1- Introducció a la Biologia ! Document Test potències. Original. ! 3, 6, 1, 4, 2, 5 2, 5, 4, 1, 3, 6 6, 3, 1, 4, 5, 2 ! 1.00 Total 1.00 / 1.00 Question Explanation The correct answer is: "6, 3, 1, 4, 5, 2" Question 2 [Q#1502] Note: It would be wise to memorize this table as you will be quizz of measure and scientific notation (e.g., 1.64 millimeters = 1.64 x Units Number of meters nanometers 10 micrometers 10 millimeters 10 -9 -6 -3
  3. TAULA 2- UNITATS FIGURA 3- ESQUEMA DELS PASOS QUE ES

    PODEN SEGUIR PER FER UNA PREPARACIÓ AL MICROSCOPI ÒPTIC. PÀGINA 63. de 3 10 Taula 1- Límit del poder de resolució de l’ull humà i de diversos instrumetns òptics. 1 angstrom = 1 x 10-10 m Taula 2- Unitats
 transmissió de 3 19 Document Test potències. Original. ! Página de 10 10 Note: It would be wise to memorize this table as you will of measure and scientific notation (e.g., 1.64 millimeters Units Number of meters nanometers 10 micrometers 10 millimeters 10 centimeters 10 decimeters 10 meters 10 decameters 10 hectometers 10 kilometers 10 megameters 10 How many orders of magnitude do the length scales of t Your Answer Score 10 -9 -6 -3 -2 -1 0 1 2 3 6 Preparació de les mostres Preparacions per al microscopi òptic Es pot observar material viu. Figura 3- Esquema dels pasos que es poden seguir per fer una preparació al microscopi òptic. Pàgina 63. El material es prepara abans de fer la seva tinció. 1. Fixar 2. Incloure 3. Llescar 4. Tenyir
  4. FIGURA 4- FORMALDEHID: CH2=O FIGURA 5- FIGURA 6- PARAFINA FIGURA

    7- MICROTOM DE MÀ PER FER PREPARACIONS MICROSCÒPIQUES FIGURA 8- PÀGINA 63. DUES PREPARACIONS DIFERENTS DE CARTÍLAG DE L’ORELLA: TINCIÓ AMB NITRAT DE PLATA (A) I TINCIÓ AMB MALLORY (CONSTITUÏDA PER TRES COLORANTS) (B) de 4 10 Figura 4- Formaldehid: CH2=O 2. Incloure Amb la inclusió es dóna rigidesa a la mostra perquè pugui ser parafina. Figura 6- parafina 3. Llescar Es fan talls prou prims de la mostra perquè pugui travessar-la el r Es fa servir el microtom, aparell que pot fer talls de 6 µm de gruix Figura 7- Microtom de mà per fer preparacions microscòpiques 4. Tenyir La tinció facilita la identificació de les estructures cel·lulars. Principals colorants: Hematoxilina. Substància bàsica que s’uneix a molècules àcides Eosina. Substància àcida que tenyeix el citoplama. Sudan. Súneix als lípids. de 5 19 Figura 4- Formaldehid: CH2=O 2. Incloure Amb la inclusió es dóna rigidesa a la mostra perquè pugui ser tallada. Se sol utilitzar la parafina. Figura 6- parafina 3. Llescar Es fan talls prou prims de la mostra perquè pugui travessar-la el raig de llum. Es fa servir el microtom, aparell que pot fer talls de 6 µm de gruix. Figura 7- Microtom de mà per fer preparacions microscòpiques 4. Tenyir La tinció facilita la identificació de les estructures cel·lulars. Principals colorants: Hematoxilina. Substància bàsica que s’uneix a molècules àcides com els àcids nucleics. Eosina. Substància àcida que tenyeix el citoplama. Sudan. Súneix als lípids. de 5 19 2. Incloure Amb la inclusió es dóna rigidesa a la mostra perquè pugui ser tallada. Se sol utilitzar parafina. Figura 6- parafina 3. Llescar Es fan talls prou prims de la mostra perquè pugui travessar-la el raig de llum. Es fa servir el microtom, aparell que pot fer talls de 6 µm de gruix. Figura 7- Microtom de mà per fer preparacions microscòpiques 4. Tenyir La tinció facilita la identificació de les estructures cel·lulars. Principals colorants: Hematoxilina. Substància bàsica que s’uneix a molècules àcides com els àcids nucleics. Eosina. Substància àcida que tenyeix el citoplama. Sudan. Súneix als lípids. de 5 19 Figura 8- pàgina 63. Dues preparacions diferents de cartílag de plata (a) i tinció amb Mallory (constituïda per tres colorants 5. Muntar El muntatge deixa la mostra a punt per ser observada. Es col·loca sobre un vidre anomenat portaobjectes. S´hi po millorar la visió, normalment bàlsam de Canadà o oli de Ced L’ESTUD Dues preparacions diferents de cartílag de l’orella: tinció amb nitrat de plata (a) i tinció amb Mallory (b) Fixació Inclusió Fixador Material Abans de la tinció impedir-ne el det amb el colorant. Si els teixits o les e sa gruixuts, cal fer l’ajut d’un aparell a 10 μm per pode Sovint, però, el m llar i llavors caldr a introduir rigide (per exemple, din se, aquesta doni gelant-lo. Algunes d’aqueste cèl·lules, com ara colorants, que po aquest perill es fa congelació ràpida necessita un mic convenient que c durant tot el procé a b L’ESTUDI DE LA CÈL·LULA I LA TE Dues preparacions diferents de cartílag de l’orella: tinció amb nitrat de plata (a) i tinció amb Mallory (b) Fixació Inclusió Secció amb ganivet Secció amb micròtom Fixador Material M Pa Ganivet Material Ganivet Talls seriats Abans de la tinció, molts materials biològic impedir-ne el deteriorament i per facilitar amb el colorant. Si els teixits o les estructures que es volen sa gruixuts, cal fer-ne seccions. Les seccio l’ajut d’un aparell anomenat micròtom, i a 10 μm per poder-les observar al micros Sovint, però, el material és massa tou p llar i llavors caldrà fer una inclusió. Una a introduir rigidesa al material, sigui in (per exemple, dins de parafina fosa per ta se, aquesta doni consistència al materia gelant-lo. Algunes d’aquestes tècniques poden caus cèl·lules, com ara artefactes provocats pe colorants, que poden dur a conclusions aquest perill es fan servir les tècniques d congelació ràpida estalvia la fixació i la in necessita un micròtom especial (criòsta convenient que cal treballar en condicio durant tot el procés. a b
  5. DETALL DE LA FIGURA 3 FIGURA 9- PREPARACIÓ CEL·LULAR, EN

    QUÈ ES POT VEURE UN DETALL D’UNA NEURONA AL MICROSCOPI ÒPTIC. PÀGINA 64. FIGURA 10- TETRÒXID D’OSMI OSO4 de 5 10 Es col·loca sobre un vidre anomenat portaobjectes. S´hi pot afegir una substància per millorar la visió, normalment bàlsam de Canadà o oli de Cedre. Després es cobreix amb un vidre més petit i prim anomenat cobreobjectes. (Veure figura 3) Detall de la figura 3 de 6 19 [ 63 ] Desparafinar Secció amb ganivet Secció amb micròtom Material Ganivet Material Ganivet Portaobjectes Muntatge temporal Portaobjectes Muntatge permanent Cobreobjectes Material Talls seriats Esquema dels passos que es poden seguir per fer una preparació al microscopi òptic. [ 63 ] Portaobjectes Muntatge temporal Portaobjectes Muntatge permanent Cobreobjectes Material en seguir per fer una preparació al microscopi òptic. Figura 9- Preparació cel·lular, en què es pot veure un detall d’una neurona al microsco òptic. Pàgina 64. UNITAT 4 El darrer pas en la preparació de les mostres consisteix en el muntatge. El muntatge de la preparació pot ser permanent o temporal. És permanent si volem mantenir la prepara- ció durant un temps indefinit, i és temporal si només es vol observar la mostra una vegada. El medi de muntatge ha de ser d’un índex de refracció adequat per a cada mostra, a fi d’obtenir el millor contrast a l’hora de l’observació micros- còpica. Depenent del tipus de material que s’ha d’observar, el muntatge es fa en un medi hidrosoluble (glicerina, goma aràbiga, gelatina glicerinada) o no hidrosoluble (bàlsam del Canadà), i després s’enganxa el cobreobjectes i el portaob- jectes amb una laca si és que es vol una preparació perma- nent. De vegades és interessant fer el muntatge a l’aire o a Preparació cel·lular, en què es pot veure un detall d’una neurona al micros- copi òptic. Preparació vista al fulla de favera. madament, de 5 centrals amb p perforacions per Quan s’ha col·lo sant, generalme està format per baix i apareixeria menten el contr La visualització sinó que es duu o bé amb fotog Preparacions per al microscopi electròn No es pot observar material viu. Fixar. Fixadors. Glutaldehid. Tetròxid d’osmi. Figura10- tetròxid d’osmi OsO4 Llescar. Els talls has de ser príssims, d’entre 150 i 500 Å, a cau dels electrons que han de travessar la mostra. El gru ultramicròtoms, amb fula de vidre o de diamant.
  6. FIGURA 11- ULTRAMICRÒTOM FIGURA 12- ESQUEMA D’UNA REIXETA DE COURE

    UTILITZADA EN UN MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE TRANSMISSIÓ. PÀGINA 64. de 6 10 Els talls has de ser príssims, d’entre 150 i 500 Å, a causa d dels electrons que han de travessar la mostra. El gruix ultramicròtoms, amb fula de vidre o de diamant. Figura 11- Ultramicròtom Contrastar. S’utilizen metalls pesants com el plom, l’or o l’osmi. La mostra es posa sobre un portaobjectes especial, un a diàmetre, 50 o 100 µm de gruix de 8 19 Figura 12- Esquema d’una reixea de coure utilitzada en un microscopi electrònic transmissió. Pàgina 64. La visualització es fa per mitjà d’una pantalla fluorescent o amb fotografies. ostres consisteix en el ó pot ser permanent mantenir la prepara- mporal si només es vol di de muntatge ha de er a cada mostra, a fi e l’observació micros- l que s’ha d’observar, luble (glicerina, goma rosoluble (bàlsam del objectes i el portaob- na preparació perma- muntatge a l’aire o a quan es volen estudiar microscopi croscopi electrònic és per un procés de pre- ada. A més a més, no mb un agent que esta- ds, perquè no s’alterin Els fixadors solen ser n cop fixada la mostra 0 nm de gruix (aproxi- ·lula), ja que els elec- olt baix. Per poder fer tra. La fulla de tallar és mostra es fan seriats i s especial que consis- de diàmetre i, aproxi- Reixeta de coure coberta amb una pel·lícula de carboni o de plàstic Cinta de talls ultrafins seriats d’una mostra 3 mm Esquema d’una reixeta de coure utilitzada en un microscopi electrònic de transmissió. madament, de 50 o 100 μm de gruix. La reixeta té els 2 mm centrals amb perforacions (més o menys, seixanta-quatre perforacions per mil·límetre). Quan s’ha col·locat l’objecte cal cobrir-lo amb un metall pe- sant, generalment or, plom o urani, ja que el material biològic està format per àtoms (C, H, N i O) amb un pes molecular baix i apareixeria amb poc contrast. Els metalls pesants aug- menten el contrast als electrons. La visualització de les imatges no es fa de manera directa, sinó que es duu a terme per mitjà d’una pantalla fluorescent o bé amb fotografies. Generalment se selecciona la imatge escollida amb la pantalla fluorescent i després es fotografia.
  7. FIGURA 13. PREPARACIÓ VISTA AL MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE RASTREIG D’UN

    ESTOMA OBERT DE FULLA DE FAVERA. PÀGINA 64. FIGURA 14- PÀGINA 66. MICROSCOPI BINOCULAR AMB ELS PRINCIPALS COMPONENTS. de 7 10 Figura 12- Esquema d’una reixea de coure utilitzada en un microsc transmissió. Pàgina 64. La visualització es fa per mitjà d’una pantalla fluorescent o amb fotografi Figura 13. Preparació vista al microscopi electrònic de rastreig d’un est de favera. Pàgina 64. de 9 19 [ 64 ] de diamant o de vidre. Els talls d’una mostra es fan seriats i es van col·locant sobre un portaobjectes especial que consis- teix en una reixeta de coure de 3 mm de diàmetre i, aproxi- Esquema d’una reixeta de coure utilitzada en un microscopi electrònic de transmissió. [ 64 ] UNITAT 4 El darrer pas en la preparació de les mostres consisteix en el muntatge. El muntatge de la preparació pot ser permanent o temporal. És permanent si volem mantenir la prepara- ció durant un temps indefinit, i és temporal si només es vol observar la mostra una vegada. El medi de muntatge ha de ser d’un índex de refracció adequat per a cada mostra, a fi d’obtenir el millor contrast a l’hora de l’observació micros- còpica. Depenent del tipus de material que s’ha d’observar, el muntatge es fa en un medi hidrosoluble (glicerina, goma aràbiga, gelatina glicerinada) o no hidrosoluble (bàlsam del Canadà), i després s’enganxa el cobreobjectes i el portaob- jectes amb una laca si és que es vol una preparació perma- nent. De vegades és interessant fer el muntatge a l’aire o a l’aigua directament, com per exemple quan es volen estudiar cèl·lules vives. 2.2 Preparacions per al microscopi electrònic La preparació de les mostres per al microscopi electrònic és complexa. Cada mostra ha de passar per un procés de pre- paració molt llarg abans de ser observada. A més a més, no hi podem observar material viu. Primer de tot cal fixar la preparació amb un agent que esta- bilitzi bàsicament les proteïnes i els lípids, perquè no s’alterin a conseqüència de treballar en el buit. Els fixadors solen ser el glutaraldehid i el tetròxid d’osmi. Un cop fixada la mostra s’han de fer seccions d’entre 50 i 100 nm de gruix (aproxi- madament, 1/200 del gruix d’una cèl·lula), ja que els elec- trons tenen un poder de penetració molt baix. Per poder fer talls ultrafins cal infiltrar resina a la mostra. La fulla de tallar és de diamant o de vidre. Els talls d’una mostra es fan seriats i es van col·locant sobre un portaobjectes especial que consis- teix en una reixeta de coure de 3 mm de diàmetre i, aproxi- Reixeta de coure coberta amb una pel·lícula de carboni o de plàstic Cinta de talls ultrafins seriats d’una mostra 3 mm Esquema d’una reixeta de coure utilitzada en un microscopi electrònic de transmissió. Preparació cel·lular, en què es pot veure un detall d’una neurona al micros- copi òptic. Preparació vista al microscopi electrònic de rastreig d’un estoma obert de fulla de favera. madament, de 50 o 100 μm de gruix. La reixeta té els 2 mm centrals amb perforacions (més o menys, seixanta-quatre perforacions per mil·límetre). Quan s’ha col·locat l’objecte cal cobrir-lo amb un metall pe- sant, generalment or, plom o urani, ja que el material biològic està format per àtoms (C, H, N i O) amb un pes molecular baix i apareixeria amb poc contrast. Els metalls pesants aug- menten el contrast als electrons. La visualització de les imatges no es fa de manera directa, sinó que es duu a terme per mitjà d’una pantalla fluorescent o bé amb fotografies. Generalment se selecciona la imatge escollida amb la pantalla fluorescent i després es fotografia. Els tipus de microscopis Microscopis que treballen amb llum visible Figura 14- pàgina 66. Microscopi binocular amb els principals components.
  8. FIGURA 15- MICROSCOPI ÓPTIC. A MESURA QUE LA TÈCNICA HA

    AVANÇAT, S’HAN CONSTRUÏT MICROSCOPIS AMB MÉS AUGMENTS I AMB UN PODER DE RESOLUCIÓ MÉS GRAN. NO OBSTANT AIXÒ, HI HA UN LÍMIT (ELS 2000 AUGMENTS) A PARTIR DEL QUAL LA VISIÓ JA NO MILLORA. PÀGINA 69. de 8 10 Figura 15- Microscopi óptic. A mesura que la tècnica ha avançat, s’han construït microscopis amb més augments i amb un poder de resolució més gran. No obstant això, hi ha un límit (els 2000 augments) a partir del qual la vsió ja no millora. Pàgina 69. El microscopi óptic augmenta la imatge de l’objecte gràcies a la utilització de lents que desvien els raigs lluminosos i l’amplien. Microscopi simple: consta d’una sola lente. Microscopi compost: en té diverses lentes. Augments: fan referència al nombre de vegades que la imatge e´smés gran que l’objecte original. de 11 19
  9. FIGURA 16- IMATGES AMB EL MER (MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE RASTREIG)


    FIGURA 17- IMATGES AMB EL MET (MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE TRANSMISSIÓ). de 9 10 - El microscopi electrònic de transmissió (MET). Els raigs d’electrons travesen la mostra. - El microscopi electrònic de rastreig (MER). La mostra se situa al final del raig d’electrons; els electrons llisquen per la superfície i podueixen una imatge de l’objecte en tres dimensions. Per contra, té un poder de resolució més baix, al voltant dels 10 nm. Figura 16- Imatges amb el MER de 13 19 Figura 17- Imatges amb el MET.

  10. FIGURA 18- PÀG. 69. B) MICROSCOPI ELECTRÒNIC DE TRANSMISSSIÓ. C)

    MICROSCOPI ÒPTIC DE RASTREIG de 10 10 Figura 17- Pàgina 69. b) Microscopi electrònic de transmisssió. c) Microscopi òptic de rastreig
 de 15 19