Curs Infoxicació. La cerca d'informació

Curs sobre Infoxicació. 30h.

Transcript

1. Estem Infoxicats? Estratègies per destriar el gra de la palla. CERCA DE LA INFORMACIÓ mallarach & corretgé 1 LA COMPETÈNCIA INFORMACIONAL i DIGITAL El desenvolupament de les Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha estat decisiu per crear un entorn informacional qualitativament i quantitativament complex. Per poder desenvolupar-se de forma satisfactòria en aquest nou entorn informacional no són suficients les habilitats bàsiques que, durant segles, van permetre la integració en el món cultural: saber llegir, saber escriure i saber comptar. En l’actualitat, es necessiten també unes altres competències que s’han adjectivat com a informacionals i que, bàsicament, fan referència a la capacitat de determinar la naturalesa i nivell de necessitat d’informació. Així doncs, és necessari que l’alumnat no només tingui a l’abast una gran quantitat d’informació, sinó que també reconegui les seves necessitats d’informació en l’elaboració de treballs i en l’estudi, emprant les fonts més adequades. És necessari que coneguin com han de fer aquesta cerca i com han d’avaluar i destriar la informació, i sàpiguen, finalment, com estructurar-la i organitzar-la per comunicar-ne els resultats (Unesco, 2003). Totes aquestes habilitats són les que conformen el que s’ha anomenat competència informacional o competències en alfabetització informacional. Observant les fases de l’anterior gràfic i emprant les noves tecnologies i les xarxes de comunicació proposarem eines i estratègies digitals per a saber localitzar i accedir a la informació de forma eficient, saber avaluar el contingut, recuperar la informació i utilitzar-la de forma eficaç amb ètica i de manera legal per poder compartir i crear coneixement.
2. Estem Infoxicats? Estratègies per destriar el gra de la palla. CERCA DE LA INFORMACIÓ mallarach & corretgé 2 1. CERCA DE LA INFORMACIÓ Internet ofereix un ampli ventall d’eines en línia per treballar amb la informació, totes gratuïtes i de funcionament realment intuïtiu. Com diu Dan Gillmor1, un dels pares de l’anomenat periodisme ciutadà, els mitjans han deixat de tenir l’exclusivitat de la informació que passa a mans del “poble”. El fet d’escollir aplicacions on line, permetrà als alumnes familiaritzar-se amb l’última gran tendència d’Internet: el treball i emmagatzemament en xarxa, l’anomenada “cloud computing” (computació als núvols), amb els avantatges que això suposa, com la realització de treballs col·laboratius en temps real, o la disponibilitat d’accedir en qualsevol moment, des de qualsevol lloc, ja sigui a casa o al centre, mitjançant l’ordinador o el mòbil, a la feina realitzada: favorits en xarxa, subscripcions en xarxa, bloc en xarxa, comentaris en xarxa, etc. 1.1 COM PLANTEJAR LA CERCA D’INFORMACIÓ? 1.1.1 Identificar la necessitat d’informació  El primer pas en un projecte de cerca es centra en ajudar a l’alumnat a identificar i formular la necessitat informativa dins d’un context o situació determinada tot assegurant que ha entès la informació de partida i el plantejament de l’activitat fet a l’aula. 1 GILLMOR, Dan (2004). We the Media. Ed. O’Reilly Media. http://wethemedia.oreilly.com/
3. Estem Infoxicats? Estratègies per destriar el gra de la palla. CERCA DE LA INFORMACIÓ mallarach & corretgé 3 1.1.2 Concretar característiques  La situació-problema a resoldre necessàriament portarà implícita l’elaboració d’un producte final que pot ser de molts tipus: comunicació oral, treball escrit, mural, presentació de diapositives, article per a una revista, bloc, web, representació, maqueta, programa de ràdio... De la mateixa manera, pot respondre a diferents finalitats curriculars: projecte documental, servei a la comunitat, treball experimental, etc.  Un cop formulat el què és vol investigar és important que l’alumnat prengui consciència de l’abast de la seva necessitat d’informació. La part més complexa d’aquest moment és la reflexió sobre el temps que tenim disponible per resoldre la nostra necessitat d’informació i el volum de treball que això pot requerir. El professorat sovint tendeix a donar la feina feta ja que això estalvia temps i problemes però en un enfocament competencial és necessari defugir el màxim possible de plantejaments “dirigistes” i donar protagonisme a l’alumnat per fer les seves reflexions i eleccions. Des del punt de vista competencial és imprescindible que l’alumnat disposi de temps per analitzar a quina mena de cerca s’enfronta.
4. Estem Infoxicats? Estratègies per destriar el gra de la palla. CERCA DE LA INFORMACIÓ mallarach & corretgé 4 1.1.3 Organitzar la investigació
5. Estem Infoxicats? Estratègies per destriar el gra de la palla. CERCA DE LA INFORMACIÓ mallarach & corretgé 5 1.2 COM LOCALITZAR LA INFORMACIÓ? Per a aquesta fase, centrada en la recerca i catalogació dels marcadors/favorits, s’utilitzaria fonamentalment el buscador Google2, que acapara a Espanya més del 90% de les recerques, i el servei de marcadors socials. Mitjançant el buscador, no només s’aprèn a realitzar cerques avançades i selectives (de text, d’imatges, de vídeos, de notícies...), sinó que aprofitarem l’ocasió per explicar com jerarquitza Google els resultats de recerca, i com funciona el sistema d’enllaços hipertextuals sobre el que es fonamenta Internet. Practicarem en la nostra activitat pràctica amb funcions avançades com: • Recerca d’una paraula o frase exacta, mitjançant cometes. Per ex. “universitats de Barcelona”. •Recerca de pàgines que incorporin determinades paraules, mitjançant els operadors OR, AND i el símbol menys (-). Per ex., per buscar webs a les que apareguin els conceptes ‘educació’ i ‘formal’, però no ‘online’: educació AND formal –online. • Forçar la recerca de paraules. Google obvia determinades paraules, com els articles, les conjuncions o les preposicions (en català: ‘a’, ‘de’, ‘la’...; en anglès: ‘to’, ‘of’, ‘the’, etc.). Si volem que les tingui en compte, utilitzarem el símbol ‘+’ al davant d’aquestes paraules. • Utilització dels comodins per substituir paraules i facilitar les recerques de, per ex., anys: els ** anys. • Ús de la instrucció ‘link’ per veure quins enllaços apunten a una pàgina determinada. • Ús de la instrucció ‘Allinurl’ per veure totes les pàgines indexades en un mateix domini. • Ús de la instrucció ‘Site’ per buscar una determinada paraula en un mateix domini. Si voleu conèixer més trucs de cerca els trobareu en els enllaços: http://www.google.es/help/features.html o http://goo.gl/2WuDt El buscador Google permet fer cerques avançades de tot tipus d’informació 2 www.google.com
6. Estem Infoxicats? Estratègies per destriar el gra de la palla. CERCA DE LA INFORMACIÓ mallarach & corretgé 6 1.3 COM SELECCIONAR, RECUPERAR LA INFORMACIÓ? 1.3.1 MARCADORS SOCIALS. Mentre realitzem la cerca disposem de molta informació; és per això que necessitem eines que ens permetin com el Delicious3 o el Diigo4 o Mister Wong emmagatzemar, classificar i compartir enllaços a Internet amb altres grups. Actuen com un bloc de notes post-it, un arxivador d'imatges i documents, així com un seleccionador de textos destacat. Pel que fa a Diigo: Tutorial extens, aquesta eina permet crear col·leccions de favorits a nivell individual o col·lectiu, classificant-los com a privats o públics, per ser compartits entre usuaris amb interessos similars. Diigo permet crear xarxes d'usuaris interessats en temàtiques similars, que comparteixen enllaços mitjançant núvols d'etiquetes i enllaços a blocs, amb la possibilitat de subscriure's mitjançant RSS (codi que tractarem en el següent apartat) al compte d'un usuari determinat, al d’un grup d’usuaris, o a etiquetes de continguts d'interès. Paral·lelament, la creació d’aquest catàleg de fonts informatives permetria als alumnes familiaritzar-se amb la utilització de les denominades “tags” (etiquetes), que són la base d’organització informativa a Internet, un mitjà que, malgrat la seva naturalesa multimèdia, i la seva deriva audiovisual, encara es basa en paraules. Aquest sistema d’etiquetatge social, també conegut com folksonomia5, permet organitzar els marcadors i realitzar recerques de recursos associats a determinades etiquetes; a més, es poden classificar en un rànquing els recursos segons el nombre d'usuaris que els van marcant. “A diferència de les taxonomies (o classificacions), on existeixen múltiples relacions jeràrquiques entre els termes que les formen, les folksonomies manquen de qualsevol tipus de jerarquització: no hi ha relacions explícitament indicades entre els termes que les formen; es tracta tan sols de termes que un grup d'usuaris ha utilitzat per descriure un determinat contingut. L'ús social d’aquestes etiquetes és una de les formes més senzilles d'afegir al contingut metadades riques en valor semàntic”. Per a més informació podeu consultar l’Observatori Tecnològic del Ministeri d’Educació. Diigo té una versió exclusiva per professionals del món de l’educació, que permet, per exemple, crear grups de classe sense necessitat de que els alumnes es donin d’alta. A més, les seves funcions no es limiten a la catalogació de marcadors de forma col·laborativa. El sistema també ofereix una sèrie de complements tan atractius com la Diigo Toolbar, una barra d'eines que es pot instal·lar a diferents navegadors (Explorer, Firefox, Chrome), i que permet marcar nous recursos, subratllar parts de la web o afegir comentaris a una web, en forma de capa superposada, que podran visualitzar tots els membres del grup. Tot i que existeixen més buscadors al mercat, com Bing o Yahoo!, i altres aplicacions per emmagatzemar els marcadors socials, com Del.i.ci.ous o Mister Wong, la nostra recomanació passa per fer servir només un d’ells a classe, preferentment el més popular i utilitzat, ja que aquesta popularitat, i el seu gran nombre d’usuaris, són 3 http://www.delicious.com/ 4 http://www.diigo.com/ 5 Ús col·lectiu d’etiquetes que genera un sistema de categorització no jeràrquic.
7. Estem Infoxicats? Estratègies per destriar el gra de la palla. CERCA DE LA INFORMACIÓ mallarach & corretgé 7 una garantia de continuïtat, sense oblidar que comptar amb una gran comunitat d’usuaris al darrera també és sinònim de millores constants i noves prestacions. Una vegada més considerem adient subratllar que el que és important no és l’eina en si mateixa, sinó l’ús que se’n fa d’ella. QUÈ És el PEARLTREES? Pearltress o Arbre de Perles és un marcador social, programa que ens permet guardar els enllaços que ens resulten interessants. Per què és interessant? Perquè la Navegació per Internet cada vegada es fa més difícil, perquè a vegades no sabem on i quan vaig vam veure uns enllaços interessants, perquè si decidim guardar-los, no sabem ben bé quin sistema utilitzar. La novetat de Pearltrees és que utilitza un sistema de classificació jeràrquic, que el fa molt familiar i que a més en simplifica el seu ús. A més, té un format molt agradable i visual, que amb un cop d'ull trobes l’enllaç que es busca. Ens permet accedir-hi a través del compte de Twiter, Facebook o Google +. Els enllaços es poden compartir en xarxes socials, “embeure” en el bloc, etc. Una perla en el tema que treballem: http://goo.gl/dJGue Us recomanem fer un tomb per aquest interessant “arbre de perles” sobre el tema que treballem.
8. Estem Infoxicats? Estratègies per destriar el gra de la palla. CERCA DE LA INFORMACIÓ mallarach & corretgé 8 1.3.2 SUBSCRIPCIÓ i LECTURA CRÍTICA: TECNOLOGIA RSS de sindicació de CONTINGUTS LES SUBSCRIPCIONS (FEED) O EL RSS Aquesta tecnologia permet a més d’enllaçar amb una pàgina, la subscripció a la mateixa, rebent notificacions cada vegada que la pàgina canvia. Conèixer com funciona el RSS (Really Simple Syndication) és dominar una de les habilitats digitals bàsiques, serveix per no perdre el temps navegant per Internet, aquesta tecnologia pot proporcionar els resultats que necessitem, converteix Internet en gestionable. Des del correu electrònic pots decidir quan reps la informació, així com la baixa de la subscripció. Els RSS també es poden administrar per separat, amb una eina diferent, pot ser Google Reader o d’altres. D’aquesta manera, la via RSS permet optimitzar la lectura dels continguts fent que aquests vagin a la persona, enlloc de que sigui aquesta la que vagi a buscar els continguts. Actualment coexisteixen dos tipus de pàgines web les que tenen RSS i les que no. Si una part essencial de la Web 2.0 és l’aprofitament de la intel·ligència col·lectiva, quines et sembla que perduraran?. Imatge extreta de l’ARA.cat http://www.youtube.com/watch?v=t5m5lKx6rEo&feature=youtu.be
9. Estem Infoxicats? Estratègies per destriar el gra de la palla. CERCA DE LA INFORMACIÓ mallarach & corretgé 9 EL GOOGLE READER Google Reader és una senzilla eina que permet redireccionar totes les novetats dels teus webs i blocs preferits a una mateixa pàgina perquè no perdis temps navegant per la Xarxa. En realitat no és més que un magatzem on es van bolcant totes les novetats de les pàgines que tu selecciones o de les cerques que hagis definit. Per això cal que aquestes webs tinguin un RSS, un sistema d’alertes que sol estar assenyalat per la icona taronja que pots veure aquí. Els avantatges d’aquesta eina són:  S’actualitza contínuament en temps real.  Reader ofereix els continguts, llavors és aconsellable gestionar-los segons el teu criteri, creant carpetes, i decidir l’ordre de lectura.  Permet optimitzar el nostre temps.  Gran capacitat d’emmagatzemar posts y articles que t’interessen.  Pots reenviar el post a una altra persona, conservar-lo com a no llegit, o puntuar-lo en Google +. COM EMMAGATZEMAR LA INFORMACIÓ? El fenomen de l’agregació de continguts mitjançant la tecnologia RSS està transformant per complet la forma en que accedim a la informació. George Siemens, gran defensor de les tecnologies en xarxa, col·laboratives i obertes, com la sindicació, apunta: “Fins fa poc, la majoria de la informació de la qual disposàvem arribava a través d'un agent centralitzador –un aparell de televisió, un periòdic, una revista, la ràdio–. En aquest model, la nostra tasca fonamental consistia a absorbir o consumir l'estructura del coneixement configurada per un tercer agent. Ara som nosaltres els que triem com volem accedir a les nostres fonts. Som els aprenents els que teixim (connectem) contingut i elements conversacionals, per crear i integrar –de vegades de forma contradictòria– xarxes de temes i inquietuds. Prenem peces, afegim peces, dialoguem, re-emmarquem, re-pensem, connectem, en un procés que  Com afegir un feed a google reader? Simplement premem la icona de RSS de la web en qüestió, s’ obrirà un enllaç que s’ha de "copiar" i posteriorment al google reader cliques al botó "subscriu" on apareixerà una pantalla on enganxar l'enllaç. A continuació es crearà una carpeta d'aquesta font, i dins tindràs qualsevol article, estudi, notícia que publiqui aquesta web / bloc.
10. Estem Infoxicats? Estratègies per destriar el gra de la palla. CERCA DE LA INFORMACIÓ mallarach & corretgé 10 ens porta a conformar patrons que simbolitzen el que està passant i el que això que està ocorrent significa per a nosaltres”. Simultàniament, els alumnes també aprendran a llegir i seleccionar les fonts informatives de forma crítica, i a evitar caure en el parany de la “infoxicació”, transformant la informació en coneixements realment enriquidors per a la seva vida professional. Aquest ús intel·ligent de la informació s’abordarà mitjançant la pràctica de l’anàlisi de la informació de cada pàgina web, categoritzant-la i identificant la seva autoria, fiabilitat, rigor científic, potencialitat educativa, etc. 1.3.3 COM CAPTURAR PANTALLA Hi ha diversos programes que permeten capturar la imatge completa del PC o una part d’ella. Deixem un enllaç que ens ha semblat complet pel que fa a diferents tipus de sistemes operatius: http://es.kioskea.net/faq/262-captura-de-pantalla-copia-de-pantalla BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA:  Patrón, Juan, Fonts d’informació col·lectives per mantenir-se al dia professionalment. Treball de fi de Màster, consultat el juny del 2012. Recuperat a: http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/14397/1/72364_Memoria.pdf  Competència informacional a l’aula. Consultat el juny de 2012. Recuperat a: https://sites.google.com/a/xtec.cat/cinfo-aula/home/competencia-informacional