LA CIGALA

066703f092b0c36e226e30fb91b60251?s=47 eva
December 08, 2013

LA CIGALA

Treball de 5é de primària

066703f092b0c36e226e30fb91b60251?s=128

eva

December 08, 2013
Tweet

Transcript

  1. 2.

    Índex 1.­ Classificació científica 2.­Característiques 2.1. Aspecte físic 2.2. Alimentació

    2.3. Reproducció. Cicle de la vida 2.4. Classificació 3.­Curiositats 4.­On he trobat la informació
  2. 3.

    1.­CLASSIFICACIÓ CIENTÍFICA Nom científic: Cicada orni Nom comú: cigala Classe:

    insecte Ordre: Hemípter Família: Cicàdids 2.­CARACTERÍSTIQUES Longitud: 2’8 cm Envergadura alar: 3 cm Temps de vida: entre 2 i 17 anys. Hàbitat: Boscos. Viuen en climes temperats i tropicals. Distribució: Europa del sud (àrea mediterrània). Costums: espècie diürna Alimentació: Herbívora (saba dels arbres) Reproducció: Posta superior a 300 ous
  3. 4.

    2.1. Sobre el seu aspecte físic La cigala és un

    insecte de gran tamany. Es caracteritza físicament pel seu cos robust, cap ample, ulls compostos petits molt separats en el cap i quatre ales transparents o translúcides. Les ales anteriors són grans i molt visibles, mentre que les posteriors són més petites i queden ocultes quan no està volant. Els dos pars d’ales transparents estan recorregudes per un gran nombre de venes i mostren 11 taques negres. 2.2. Sobre la seua alimentació La cigala adulta té una dependència total de les plantes, però al mateix temps, és també una espècie arborícola perquè els vegetals on viu són arbres. S’alimenta de saba mitjançant el seu llarg rostre que aconsegueix travessar l´escorça de les branques i arribar fins la saba Per la seua part, les seues cries viuen sota terra i s´alimenten de la saba de les arrels, tot i que desenvolupen poca activitat i només es mouen per canviar­se d´una arrel a una altra. 2.3. Sobre la seua reproducció La cigala mascle és qui canta per atraure les femelles. El cant de la cigala és produit per un òrgan grinyolant que té l´insecte a l´abdomen anomenat timbal constituit per unes membranes. Aquest cant es veu amplificat per una espècie de caixa de ressonància que també poseeix la cigala mascle, formada per dues cavitats de ressonància. El so és percebut per les cigales mitjançant el seu òrgan timpànic de situació abdominal.
  4. 5.

    La cigala femella diposita més de 300 ous als forats

    que fa a l´escorça dels arbres. CICLE DE LA VIDA • Les femelles ponen els ous i moren poc després. • Els insectes joves (o nimfes) cauen al sòl i penetren en la terra. • Les nimfes viuen dins la terra de 2 a 17 anys (depenent de l´espècie) i s´alimenten de la saba de les arrels. • Després d´eixe període, caven túnels, pugen als arbres i pateixen una muda, transformant­se en adults amb ales i genitals desenvolupats llestos per l´apariament. • L´apariament té lloc generalment durant els mesos càlids, tot i que l´època varia segons l´espècie i la regió. Diverses espècies s´emparellen en una mateixa època, la qual cosa produeix un fenòmen sonor peculiar, durant unes dues setmanes de cants ensordidors, apariaments i posta d´ous. • Els mascles poden arribar a morir degut a la diferència de pressió sonora produida pel seu aparat estridulador. 2.4. Sobre la seua classificació Són milers les espècies de cigales de la família cicàdida presents a tots els continents, amb excepció de l´antàrtic. Els entomòlegs treballen i discuteixen sobre la seua classificació en subfamílies i tribus. Aquesta classificació està doncs en construcció i debat: Subfamilía Cicadina – Cigales translúcides Subfamilía Tibicenina – Cigales amb timbal amagat Subfamilía Tettigadina – Cígales grinyolants Subfamilía Cicadettina ­ Cigales amb timbal visible
  5. 6.

    3.­ CURIOSITATS Sabies que...? Algunes cigales emeten cants de crida

    aguts i estridents que poden sentir­se a més de kilòmetre i mig de distància. Cada espècie emet un so propi característic. Els òrgans auditius estan ubicats al tòrax. Encara que el so és emet a qualsevol hora del dia, és més freqüent e intens al capvespre i a l´alba. Els fascinants costums d´aquests insectes han sigut motiu d´esbalaïment des d´èpoques antigues. Moltes cultures, com la xinesa, els considerava com un poderós símbol de renaixement. Les cigales de cicle periòdic no formen plagues destructives, com ocorre amb algunes espècies de llagosta, tot i que dotzenes o centenars d´aquests insectes poden juntar­se en espais molt reduïts. Els eixams molt grans poden inundar arbres joves i danyar­los en alimentar­se i covar en ells, però els arbres més vells no pateixen generalment danys greus. 4.­ ON HE TROBAT LA INFORMACIÓ Informació trobada en: http://www.nationalgeographic.es/animales/insectos/cigarra http://www.botanical­online.com/animales/cigarra.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Cicadidae http://ca.wikipedia.org/wiki/Cigala_(insecte)